Internacional

Avui 17 de maig hi ha convocada una vaga de professors d'ensenyament secundari a Grècia coincidint amb els exàmens de selectivitat contra uns plans exigits per la troika que implicaran l'acomiadament de milers de professors interins. El govern ha decidit il·legalitzar la vaga, fent servir una legislació d'emergència que li permet la militarització de treballadors "en cas de desordres socials o desastre natural", tal i com ja ha fet altres vegades. Els professors que no hi vagin a treballar avui podran ser acomiadats o detinguts. Us reproduïm la notícia tal i com ha aparegut al web de la CGT. On també hi ha un model de mail de protesta que se li pot enviar a les autoritats gregues.

"Des de CGT fem una crida a solidaritat amb el professorat de secundària grec. Adjuntem demanda des de Grècia.

Grècia: Militaritzada la vaga de professors de secundària de divendres 17 de maig

El govern grec ha il·legalitzat de la vaga de professors/es de secundària convocada per divendres, coincidint amb els exàmens de selectivitat. El sindicat únic de profes, OLME, ha convocat la vaga contra la prolongació de dues hores de jornada a la setmana i el trasllat forçat de 4.000 companys a zones remotes del país per cobrir vacants, dues mesures que permetran acomiadar 10.000 profes interins. La mesura se suma als 15.000 acomiadaments de treballadors públics fixes anunciada pel govern en el marc dels acords amb la troika.

L'associació Human Rights Watch ha engegat una campanya per mirar de prohibir l'ús cada vegada més freqüent de robots en guerres i missions militars i policials. Com explica Tica Font al següent article publicat a la web del Centre d'Estudis per la Pau JMDelàs, l'ús de drons, avions no tripulats controlats a distància, ja són una realitat. Però s'està donant un pas més enllà: els robots programats per dur a terme de manera autònoma una missió i que prendrien, sense supervisió humana, la decisió d'obrir foc contra combatents o contra població civil.

Campanya “Stop Killer Robots”

Un dels canvis més profunds en la manera de fer la guerra des que es va inventar la pólvora, el radar o l’avió, està sent l’ús creixent robots en el “camp de batalla”.

A principis de l’any 2000 l’exèrcit no anava acompanyat de cap robot, des de llavors l’exèrcit dels EUA té més de 7.000 aeronaus no tripulades “drons” (borinots)  i més de 15.000 vehicles de terra inventariats; encarregant-se de missions que van des de buscar membres d’Al-Qaida en Pakistan, Afganistan, Iemen, Somàlia, etc., bombardejar suposats terroristes, processar informació, etc, Aquests drons ja han estat utilitzats per trobar la casa d’Osama bin Laden, abans que els marines en la seva famosa missió el matessin o assassinar a altres suposats terroristes.

Us reproduïm aquest article d'Eduardo Melero publicat al setmanari Directa (@la_directa) on l'autor ens repassa la desconeguda política espanyola de foment de l'exportació d'armament,  que ve a convertir en paper mullat el control sobre les exportacions i la normativa comunitària i espanyola que restringeix la venda d'armament a països que violin els drets humans o que es trobin en situació de conflicte.

Febrer ha estat un mes molt intens pel Ministre de Defensa, Pedro Morenés, en la promoció de l’armament espanyol a diferents parts del món.

A mesura que passen els dies, augmenta la xifra oficial de morts a l'accident de la fàbrica tèxtil de Bangla Desh. A hores d'ara sembla ser que ja superen els 600. Ja hem pogut veure què vol dir, a la pràctica, la "competitivitat" de les empreses: produir en condicions d'autèntic esclavatge i de menyspreu total pel benestar i la vida de les persones que hi treballen. I també hem pogut comprovar el silenci mediàtic fruit de la complicitat entre les empreses implicades i els mitjans que n'haurien d'informar. Arran de l'atemptat a Boston, ens hem assabentat del nom dels autors, n'hem vist les fotos, hem sentit parlar familiars i fins i tot el director de l'institut on havien estudiat al seu país ha fet declaracions. En el cas de Bangla Desh, en canvi, tot és silenci. No ens consta que s'hagi difòs cap fotografia de David Mayor, l'empresari reusenc propietari de la fàbrica, ni s'ha insistit gaire en quines són les marques i empreses que es nodrien de la seva producció. A tall d'exemple, la setmana passada, a la cadena SER, la comentarista política Soledad Gallego deia que els consumidors haurien de fer arribar a les empreses occidentals la seva preocupació del tema, però la periodista en cap moment esmentava pel seu nom les marques i empreses a les quals feia referència. Tot seguit, la primera falca publicitària que es podia sentir era d'El Corte Inglés.

Per tal de trencar aquest silenci còmplice, reproduim el següent article del sociòleg Albert Sales, impulsor de la campanya Roba Neta.

1r de maig a Bangla Desh: que sembli un accident

Si no haguessin mort prop de 400 persones, el senyor David Mayor seria considerat un valent emprenedor disposat a generar llocs de treball a un lloc tan exòtic com Bangla Desh. De no ser per la catàstrofe del dijous passat, el dia a dia de les obreres que passen entre 10 i 12 hores diàries, 6 dies a la setmana, tancades davant d’una màquina de cosir no seria notícia. Sembla que cada país, cada realitat, té un llindar de morts a partir dels quals pot ser notícia als nostres mitjans de comunicació.

Malgrat l'assassinat de tres activistes kurdes a París el passat dia 10 de gener, "casualment" el mateix dia que començaven les negociacions de pau entre el govern turc i l'històric Partit dels Treballadors del Kurdistan (PKK); finalment sembla que malgrat tots els entrebancs el procés de pau avança. El passat 21 de març Ocalan va anunciar la fi de les hostilitats al Kurdistan. Fa dos dies, el PKK ha anunciat que es retirarà gradualment a començaments de maig de territori oficialment turc. Us reproduïm l'article "Un nou dia pel Kurdistan", de Blanca Camps Febrer, publicat al setmanari Directa (@La_Directa).

Se sol sentir a dir allò de “primavera àrab, estiu kurd”, en al•lusió a les revoltes que el 2011 van fer caure dictadors com Ben Ali o Mubarak. Aquesta primavera, però, podria portar molts canvis per al poble kurd.

Blog de Jordi Martí Font

Toca-li els nassos, toca-li, però tingues clar que no reaccionarà. Ni et notarà. Ets massa poc rica perquè et noti; rica de diners, vull dir. I si li toques, fes-ho amb força, pessiga-li fins que se senti el seu crit de dolor i de ràbia. Que la molèstia que li provoques voli per tot Londres, d'una punta a l'altra de la ciutat, que reboti per les estacions de metro i faci caure la pols dels semàfors. Que arribi fins a Chicago, Buenos Aires o Santiago de Chile, que hi arribi el seu crit i provoqui el goig dels nostres morts, d'aquells entre els que no eren seus que van torturar fins a l'extenuació, segons ella, “per la democràcia”. Torturats en el cos, torturats per la gana provocada com a forma d'acumular diners i més diners en cada cop menys mans.

El passat 5 de març mitjans oficials veneçolans van anunciar la mort del seu president Hugo Chávez Frías. Com a necrològica us reproduïm aquest article de David Segarra, documentalista valencià resident a Caracas i publicat el passat dia 6 al setmanari la Directa (@la_directa).

Avui que Chávez ha mort, i ha mort en pau, cal fer memòria del seus somnis. Somnis que són els nostres. Els dels que vam perdre les batalles a la nostra terra, des del 1707 fins al 1939. Als que van perdre les batalles des del 1492 fins fa ben poc. Els somnis de Basset, de Bolívar, de Companys i Macià, els somnis d'Allende, els somnis de Guillem. Avui germinen i estan vius. Caminant per Amèrica, terra dels lliures.

Avança de manera molt preocupant l'homofòbia a Rússia. La setmana passada el parlament d'aquell país va aprovar, en primera fase, una llei que prohibeix tota mena de "propaganda homosexual". Això inclou des d'una desfilada del dia de l'Orgull fins a un simple petó al carrer entre persones del mateix sexe. A la pràctica, aquesta llei comporta la invisibilització total de les pràctiques homosexuals, que queden desterrades de l'espai públic. Es fa servir com a excusa que cal protegir els menors d'edat de qualsevol tipus d'exposició a aquesta realitat, donant per suposat que es tracta d'una cosa nociva per a la seva formació. Una dada que sorprèn i preocupa és que aquesta llei només ha tingut un vot en contra al parlament i una abstenció; és a dir, s'ha aprovat pràcticament per unanimitat. És el que expliquen al següent article extret del lloc Dos Manzanas, web dedicada a notícies sobre la realitat LGTB.

La matinada del passat 10 de gener 3 activistes kurdes van ser executades a trets al bell mig de la capital de França. Aquell mateix dia començaven unes negociacions de pau entre el Partit de Treballadors del Kurdistan (PKK) i el govern turc.  El diputat de la CUP al Parlament català Quim Arrufat (@quimarrufat) va anar als funerals i va concedir una entrevista a Vilaweb on amplia més informació sobre l'actual situació del conflicte després d'aquests assassinats. Malgrat el cop terrible, milers de persones van participar d'uns funerals de les víctimes que va esdevenir un clam per continuar amb el procés de pau.

Us reproduïm els articles "l'assassinat de tres activistes kurdes a París torpedeja les converses de pau entre Turquia i el PKK" i "les marxes kurdes de dol fan ressonar el conflicte al conjunt d'Europa" de Roger Suso (@eurosuso), publicats respectivament els dies 10 i 11 de gener al web del setmanari Directa (@la_directa).

L’assassinat de tres activistes kurdes a París torpedeja les converses de pau entre Turquia i el PKK

Tres activistes kurdes han estat assassinades d’un tret al cap i al pit aquesta passada matinada a París. Les víctimes són Sakine Cansiz, una de les fundadores del Partit dels Treballadors del Kurdistan (PKK), estreta col·laborada del líder del PKK Abdulah Öcalan, exmembre de la guerrilla feminista de l’organització a Síria i responsable del moviment de dones del PKK a Europa; Fidan Dogan, representant a França del Congrés Nacional Kurd (KNK) i intermediària amb les institucions de Brussel·les; i l’activista Leyla Söylemez. Les tres dones han estat trobades “executades” a un pis del Centre d’Informació del Kurdistan a París, al carrer la Fayette, en el 10è arrondissement, prop de l’estació de trens de Gare du Nord. Cansiz i Söylemez estaven de pas per la capital francesa.

El passat 21 de desembre, milers de persones pertanyents al moviment zapatista van ocupar en silenci diverses ciutats de l'estat mexicà de Chiapas. Ara, l'Exèrcit Zapatista ha fet públic el següent comunicat.

Comunicat del Comitè Clandestí Revolucionari Indígena-Comandància General de l'Exèrcit Zapatista d'alliberament nacional.
Mèxic.

30 de desembre del 2012.

Al poble de Mèxic:

Als pobles i governs del món:

Germans i germanes:

Companys i companyes:

El passat 21 de desembre del 2012, en hores de la matinada, desenas de milers d'indígenes zapatistes ens vam mobilitzar i prendre, pacíficament i en silenci, 5 capitals municipals al sudoriental estat mexicà de Chiapas.

A les ciutats de Palenque, Altamirano, Las Margaritas, Ocosingo i San Cristóbal de Las Casas, us vàrem mirar i ens vam mirar a nosaltres mateixos en silenci.

No és el nostre un missatge de ressignació.

No és de guerra, de mort i destrucció.

El nostre missatge és de lluita i resistència.

Després del Cop d'Estat mediàtic que va encimbellar al poder executiu federal la ignorància mal dissimulada i pitjor maquillada, ens vam fer presents per tal de fer-los saber que si ells no se'n van anar mai, tampoc nosaltres.

Fa sis anys, un segment de la classe política i intel·lectual va sortir a cercar un responsable per a la seva derrota. En aquell temps nosaltres estàvem, a ciutats i comunitats, lluitant per justícia per a un Atenco que no estava aleshores de moda.

En aquell ahir ens van calumniar primer i volgueren fer-nos callar després.

Incapaços i deshonestos per a veure que en sí mateixos tenien i tenen el llevat de llur ruina, pretengueren fer-nos desaparèixer amb la mentida i el silenci còmplice.

Sis anys després, dues coses resten clares:

Ells no ens necessiten per a fracassar.

Nosaltres no els necessitem a ells per a sobreviure.