Aquest informe està compost per dos apartats cabdals. El primer revisa el desenvolupament del Programa Europeu d'Investigació en Seguretat fins el dia d'avui. S'hi mostra que el disseny de l'ESRP s'ha externalitzat precisament a les empreses que es poden veure més afavorides per la seva implementació. El segon se centra en la implementació de l'ESRP i en la consolidació del complex industrial de seguretat de la UE, més enllà d'aquest programa. S'hi examina el paper que exerceixen alguns elements i la relació entre determinats projectes “d'investigació” i mesures polítiques de la UE. En aquest informe s'analitzen els 95 projectes finançats fins a la data en el marc del programa d'investigació en seguretat (fins a finals del 2008) i s'han consultat alguns milers de projectes d'altres programes temàtics d'I+D i finançats per la UE. El que es desprèn de l'aclaparadora selecció de contractes, acrònims i polítiques de la UE és el veloç desenvolupament d'un poderós nou sistema de vigilància “interoperable” europeu que es farà servir amb finalitats civils, comercials, policials, de seguretat i de defensa.
Malgrat les intencions, suposadament benignes, de la “investigació” europea col·laborativa mitjançant sistemes de vigilància terrestres, aeris, marítims, espacials i cibernètics integrats, la seguretat i la política d'I+D de la UE s'està aplegant al voltant d'un programa de tecnologia punta per a donar lloc a un nou tipus de seguretat.
Aquest programa deixa entreveure un futur món dividit en zones vermelles i zones verdes; països les fronteres dels quals estaran controlades per la força militar, mentre que el control intern serà responsabilitat d'una extensa xarxa de controls físics i virtuals; espais públics, micro-estats i “mega events” en els quals el control policial serà responsabilitat de sofisticats sistemes tecnològics de vigilància i forces de reacció ràpida; mètodes per a mantenir la pau i missions de “control de crisis” que no faran diferència entre els suburbis de Basra o la Banlieue; integració progressiva de les funcions de defensa i seguretat nacional tant a dins d'un mateix país com a l'estranger.
No es tracta d'un cas “d'avançar sense coneixement” o “despertar-se” en una “societat de la vigilància”, com ja va alertar l'autoritat britànica de protecció de dades, es tracta més d'apartar la mirada mentre dóna començament un nou tipus de cursa armamentística a la qual totes les armes apunten cap a dins. Benvinguts al NeoConÒptic.