Immigració

El passat 20 de juny se celebrava el Dia Mundial del Refugiat. Amb aquest motiu, la Xarxa Migreurop, integrada per 42 associacions de tretze països diferents i dedicada a l'estudi i denúnica de la situació dels refugiats i persones migrades que són tancades en camps d'internament, feia una crida exigint el tancament d'aquests centres.

Comunicat de Migreurop

Com ha advertit fa poc l'Oficina de l'Alt Comissionat de Nacions Unides per als Refugiats (ACNUR) és cada cop més difícil distingir “un refugiat climàtic d'un migrant econòmic, un èxode forçat d'una migració escollida”, ja que aquests motius d'exili estan estretament lligats. Encara més quan a hores d'ara són, indistintament, tancades en centres d'internament a Europa i a tota la Mediterrània les poblacions obligades a desplaçar-se. Cada cop més: a Xipre, sol·licitants d'asil són condemnats a penes de presó per entrada il·legal, i després ficats en centres de detenció on esperen durant mesos una resposta. A Grècia, Itàlia i Malta, els estrangers rescatats o interceptats al mar després de llargs viatges són duts a centres tancats, sense importar que hagin sol·licitat protecció.

Espanya, França i Bèlgica hi mantenen igualment persones que sol·liciten asil a la seva arribada als aeroports, mentre que altres Estats tanquen els sol·licitants d'asil en virtut del Reglament Dublín II. En aquest context difús, cercar "alternatives a la detenció de sol·licitants d'asil”, tal com defensen alguns, és il·lusòria: el principi de detenció dels exiliats és el que ha de ser qüestionat. En aquest text, Migreurop invita a l'opinió pública a rebutjar totes les lògiques de tancament d'estrangers, i exhorta els governs dels Estats membres de la Unió Europea i dels països situats a les seves fronteres a acabar amb la criminalització dels migrants i amb la utilització de la detenció com a eina de control migratori.

Atenció a la burka perquè serà la peça de roba de moda aquest estiu. I és que agafen ganes de posar-se-la. Ni que sigui per tocar allò que no sóna a aquests consistoris i a aquests responsables municipals que consideren que no hi han qüestions més importants per tractar ara mateix als seus municipis que aquesta d'una peça de roba que amaga moltes coses. Perquè aquest és el rerefons de la qüestió: la burka amaga el cos, però també amaga el fals debat creat sobre la seva prohibició. Amaga la realitat de la crisi, la realitat de la reforma laboral, la realitat en trist resum d'un país que s'està enfonsant després de la estúpida eufòria econòmica fonamentada en la bombolla immobiliària i en la especulació: el fals debat del burka com a macguffin de la crisi.

Però amaga molt més: amaga la creixent islamofòbia i la demonització de la població musulmana i ataca l'elecció voluntària de les dones musulmanes de portar o no hiyab al llarg de la seva vida, perquè serà el hiyab el veritable objectiu futur. Quants dels votants a l'enquesta d'El Periódico del passat 15 de juny saben realment la diferència entre hiyab, burka i niqab i van respondre l'enquesta amb una opinió fonamentada?

Estem veient amb estupefacció com els arguments de Plataforma X Catalunya estan sent agafats pels partits de govern als consistoris (padró municipal a Vic, burka a tants altres municipis) a un ritme tal que aviat veurem com els hi deixen sense ni programa ni perfil propi: perquè haurà estat integrat pels partits tradicionals...

En resum, es tracta d'agafar les dones musulmanes com a bocs expiatoris per amagar la realitat de la crisi i atiar les passions més estúpides i profundes del ciutadà mitjà d'aquest país. Prohibició que suposarà un cert agravi comparatiu, perquè els nazarenos podran continuar circulant tranquil·lament pels nostres carrers, i mai ningú els hi dirà res.

Us reproduïm dos comunicats de SOS Racisme sobre la qüestió : "SOS Racisme alerta el perill que suposen els falsos debats com la prohibició de la burka" i "Arrel la proposta de regulació de l'ús de la burka".

Actualització 12 de juny 15:30h. Us reproduïm l'actualització d'informació sobre la vaga de fam del CIE de la Zona Franca, publicada pels companys de La Haine. En aquesta actualització publicada al web de la Haine (que us traduïm i reproduïm íntegra), hi figura també un text titolat "Comunicat íntegre de la persona que ha estat internada al CIE" i el "Comunicat íntegre del grup de Solidàries amb la vaga de fam llegit a la roda de premsa", escrit pel "Grup de solidàries amb la vaga de fam del CIE Zona Franca de juny de 2010".

12 de juny 08:45 h.Us reproduïm el comunicat dels interns del CIE de la Zona Franca.

No hi ha gaire informació sobre la vaga de fam que està portant des del 6 de juny un número de persones (en aquests moments sembla que entre 15 i 20) dintre del centre d'internament d'estrangers de la Zona Franca. La reacció de les administracions davant aquesta vaga defam és clara: silenci i repressió. Sembla ser que abans d'ahir van ser deportats 15 vaguistes de fam al Marroc.

Per aquest dissabte 12 de juny, a les 18 hores, hi ha convocada una concentració de suport a la vaga de fam a la Rambla del Raval (estàtua del gat) de Barcelona. Us reproduïm un recull d'informacions i una crònica dels dies de vaga publicat al web La Haine.

Ens arriba aquest text: "Ahir vam saber a traves de 7 interns del CIE de zona franca que unes 150 persones estan en vaga de fam, suposadament des d'ahir al matí. Han informat dels maltractaments, de les males condicions, etc. Han demanat suport, i sobretot poder treure la seva veu, han demanat telefons de premsa i radios, advocats, etc.

A les 16h hem quedat a plç espanya per agafar un autobús per anar al CIE. Pensem en l'alternativa de bicicletes per si demà no hi ha transport públic per la vaga.

Tancarem els Centres d'Internament!!!"

Ja fa temps que un seguit d'entitats i col·lectius solidaris amb les persones sense papers van encetar una campanya per tal d'aconseguir una reforma legal que impedís que els manteros vagin a presó. Resulta escandalós que una activitat econòmica com la de vendre a la manta, una pura qüestió de supervivència per unes persones que legalment no poden accedir a cap contracte de treball, implica la possibilitat d'anar a presó; possibilitat ben real ja que de fet hi ha desenes de persones engarjolades per aquest motiu.

La reforma que s'ha impulsat no demanava la legalització d'aquesta pràctica, sinó només que fos considerada com a falta i no com a delicte, atenent a qüestions de proporcionalitat i a qüestions de justícia social: no pot ser que el Codi Penal criminalitzi la pobresa i l'exclusió social. Ara que el Congrés dels Diputats ha acordat una reforma que, en part, recull aquesta demanda, la qüestió ha passat al Senat. I allà, com es denuncia en el següent comunicat, el lobby de les entitats de gestió de drets d'autor i la indústria de continguts audiovisuals estan fent pressió a diferents grups polítics per a què rebutgin aquest canvi legal i es mantingui l'empresonament pels manteros.

Segons informa SOS Racisme en un comunicat, ahir 13 de maig es va suïcidar una persona reclosa al Centre d'Internament per Estrangers (CIE) de la Zona Franca de Barcelona.  La persona morta, un noi de 22 anys, estava en tràmit d'expulsió i se'n desconeixen els motius concrets que l'han portat al suïcidi, degut al secretisme que envolta el funcionament d'aquest centre. De fet, ha estat la policia qui ha confirmat la mort ja que el director del CIE s'ha negat a facilitar informació. Hi ha notícies en el sentit de què s'ha tornat a iniciar una vaga de fam en protesta pels maltractaments, però tampoc es pot confirmar per la mateixa política d'ocultació de la situació a l'interior del CIE.

D'altra banda, aquest dissabte 15 de maig un seguit de persones i grups presenten públicament al Forat de la Vergonya (Barcelona) la campanya Totes estem enredades, treu el mocador per les teves veïnes, que té per objecte denunciar l'assetjament policial en forma de batudes i identificacions que pateixen les persones migrades.

Tot seguit reproduim el comunicat de SOS Racisme sobre la mort al CIE i la convocatòria de l'acte de presentació de la campanya Estem enredades.

Ahir, 21 de març, se celebrava el Dia Internacional contra el Racisme i la Xenofòbia. El motiu pel qual s'ha escollit aquesta data concreta l'explica prou bé la gent de SOS Racisme:

L’Organització de les Nacions Unides promou cada any, el dia 21 de Març, la celebració de la Jornada Internacional per l’Eliminació de la Discriminació Racial. Aquesta celebració s’instituí l’any 1966, en memòria d’uns esdeveniments tràgics ocorreguts durant el règim racista de l’Apartheid a Sudàfrica. El 21 de març de 1960, milers de persones es manifestaven pacíficament a la ciutat de Sharpeville contra la “Llei de Passis”. Aquesta llei, aplicada desde el segle XIX pels colonitzadors holandesos i anglesos, volia garantir el control de la ubicació i mobilització de la població negra nativa exigint la possessió d’un “passi” als esclaus quan sortissin de la propietat dels seus amos.

Aquest instrument de control no només no es va eliminar després de l’abolició de l’esclavitut sino que es va tornar més repressiu fins al punt que la no possessió d’aquest document [que la policia podia exigir en qualsevol moment i lloc] implicava un delicte greu pel qual la persona detinguda podia anar a la presó. A finals de la dècada dels 50, la repressió es va accentuar fins al punt que les detencions es duien a terme davant dels propis domicilis. La resistència civil en contra de les lleis de passi era destacable, i per aquest motiu, Mangaliso Sobukwe, dissident del Congrés Nacional Africà i fundador del Congrés Panafricà, convocà una marxa de protesta pel dia 21 de març de 1960.

El passat 1 de març estava convocada a diversos països europeus, però sobretot a França i a Itàlia, una jornada de protesta al voltant de la situació que viuen les persones immigrants, i es van dur a terme manifestacions a les principals ciutats d'aquests dos països. A Barcelona, el dissabte 27 de febrer va començar un dejuni de 50 hores en suport de les vagues de fam que estan protagonitzant les persones tancades al CIE (Centre d'Internament per Estrangers) de la Zona Franca i es va celebrar una concentració el dilluns a la Plaça Sant Jaume.

D'altra banda, 130 associacions, basant-se en un informe elaborat pel col.lectiu de juristes  Grupo Inmigración y Sistema Penal, han presentat el dimarts 2 de març una queixa pública al Ministeri de l'Interior en protesta per les instruccions que ha rebut la policia de fer controls d'identificació massius i detencions preventives d'immigrants sense papers. Segons l'informe, aquestes instruccions a la policia són totalment il.legals ja que contradiuen drets fonamentals establerts a la Constitució que regulen clarament les raons per les quals pot ser detinguda una persona. A tall d'exemple, fa uns dies un veí de Salt, població gironina on els immigrants han protestat darrerament per l'assetjament que pateixen, explicava com ha estat identificat per la policia fins a cinc vegades en un mateix dia, només pel seu aspecte físic.

Al següent article, de l'advocat Hibai Arbide, publicat al número 51 de la revista Masala, s'analitza com el concepte d'immigrant amaga realitats que l'eufemisme del llenguatge políticament correcte intenta amagar. Com els anomenats nouvinguts (encara que portin aquí 20 anys) són, a la pràctica, ciutadans desposseïts dels drets més elementals per unes fronteres que no són només geogràfiques.

Fa uns dies ens arribava la notícia de que havia tingut lloc una vaga de fam a l'interior del CIE (Centre d'Internament per Estrangers) situat a la Zona Franca de Barcelona, per tal d'evitar l'expulsió d'una de les persones que s'hi troben retingudes. Però sembla que aquest no ha estat un episodi aïllat i que, actualment, torna a haver-hi persones en vaga de fam en demanda de la seva llibertat.

Cal remarcar la dificultat que hi ha per tenir notícies de tot el que passa realment a dins del CIE, tant pel seu aïllament físic com informatiu. Pel que fa a l'aïllament físic, recordem que aquesta instal.lació, fins fa pocs anys, era a dins de la ciutat, al districte de Sant Martí, i que es va traslladar a la Zona Franca, a un lloc envoltat per naus industrials i sense població vivint pels voltants, de manera que ja no resulta fàcil fer-hi concentracions de protesta com succeïa abans. I pel que fa a l'aïllament informatiu, sembla que hi hagi una consigna de secretisme al voltant d'aquesta instal.lació.

Les protestes que estan tenint lloc també tenen a veure amb les condicions de vida en aquest centre. Hi ha queixes sobre la qualitat del menjar, sobre el fred que s'hi passa ara a l'hivern, sobre la restricció a les visites de familiars, de manera que les condicions de vida són pitjors que en una presó ordinària.

En solidaritat amb la lluita a dins del CIE de la Zona Franca, s'ha convocat un dejuni de 50 hores que tindrà lloc entre el 27 de febrer i l'1 de març a la Plaça de Catalunya de Barcelona. Aquesta protesta coincideix també amb la vaga d'immigrants convocada a França i a Itàlia pel dia u de març. Tot seguit reproduim la convocatòria d'aquesta acció així com el comunicat emès per SOS Racisme protestant per la situació del CIE i exigint-ne una investigació.

Durant aquests mesos passats va saltar a la llum la polèmica sobre l'enduriment de requisits per tal de poder empadronar-se a diversos municipis de tot l'estat. En algun cas de manera més mediàtica (Vic, Torrejón) i en d'altres, no tant (Reus i d'altres...).

Aquest enduriment de requisits per tal d'accedir al padró (que hauria de ser un simple tràmit administratiu per comprovar quina és la població que resideix al municipi) suposava a la pràctica l'impossibilitar l'accés a drets bàsics com l'educació, la sanitat, etc. a aquella part de la població que no acomplís aquests requisits: la població immigrada sense papers ara, i, potser, els pobres, amb papers o sense, d'allà i d'aquí, demà. Com de fet ja passa a alguns municipis on es demanen uns requisits mínims de metres quadrats per ocupant d'un habitatge, limitant per exemple l'accés al padró d'habitants a les persones que es veuen obligades a compartir pís.

Aquesta polèmica mediàtica ha suposat l'oportunitat del diari El Mundo per poder estrènyer al govern, i a l'oposició no prou aguirrista del PP, en una jugada mestra on s'ha aprofitat del racista malestar social difús a la societat, que cerca desesperadament uns caps de turc vulnerables com a causants de la crisi (els culpables reals d'aquesta evidentment no es poden ni assenyalar ni tocar). Amb tot, aquesta polèmica ja ha aconseguit que s'estiguin plantejant retocs al reglament encara no aprovat que desenvouparà la llei d'estrangeria nova de trinca.

Us reproduïm el comunicat de premsa de la Plataforma "Tots som veïns i veïnes de Reus" i l'article "El govern i el PP obren el seu monòleg sobre el padró", de Diego Sanz Paratcha, publicat a la revista Diagonal nº 119.