Gèneres

El mes passat Mariam Rawi, una dona afganesa militant de RAWA va fer una gira per l'estat espanyol. RAWA són les sigles en anglès de l'Associació Revolucionària de Dones de l'Afganistan, grup que lluita per la justícia social i els drets de les dones al país des de l'any 1977, data des la qual han vist de tot: la invasió soviètica, el govern dels talibans, i ara l'ocupació occidental. La seva postura és que el règim actual, recolzat pels Estats Units i l'OTAN, és tan antidemocràtic i misogin com el dels talibans i que és prioritària la fi de l'ocupació militar, encara que això pugui afavorir una revifada de l'integrisme religiós perquè, diuen elles, la llibertat no vindrà mai com a regal d'una potència ocupant, sinó que ha de ser una conquesta del propi poble.

Al lloc Alasbarricadas.org han publicat la transcripció de les xerrades que ha fet la Mariam Rawi durant la seva gira, transcripció que reproduim tot seguit.

Manifestació, 8 de març, 19 h, Plaça Universitat (BCN)

Nosaltres, alternatives feministes. 8 de març de 2010

"Un any més, el dia 8 de març, milions de dones de tot el món sortim juntes al carrer per a fer visible la necessitat del canvi i la força dels moviments feministes d’arreu.

Els últims anys, des de certes esferes de poder i alguns mitjans de comunicació pretenen deslegitimar o silenciar les reivindicacions feministes. Ens fan arribar múltiples missatges, com que el feminisme és un moviment del passat, obsolet i superat, i que “la igualtat” ja ha estat assolida. Aquest boicot explícit dels canals de (des)informació formals són un símptoma de què les nostres reivindicacions van més enllà d’aconseguir drets formals per a les dones, i els fa por perquè desestabilitzem els pilars bàsics del sistema patriarcal. La realitat és que les feministes som una molèstia que aquest sistema intenta esborrar. Anem, doncs, pel bon camí.

D'un temps ençà estan arribant notícies força preocupants sobre l'increment de l'homofòbia al continent africà. Si bé la prohibició de l'homosexualitat i les persecucions s'extenen per molts països, n'hi ha dos on darrerament han saltat totes les alarmes. Ens referim a Kenya i Uganda.

A Uganda, on l'homosexualitat ja està prohibida, el govern va anunciar fa uns mesos que enduriria les penes, arribant en alguns casos a la pena de mort, cosa que ha desfermat protestes a nivell internacional, incloent-hi governs occidentals. Aquesta llei afectaria, a més a més, els transexuals, ja que la legislació ugandesa els considera equivalents. El que sobta més, quan ens ho mirem des d'aquí, és la gran extensió de l'homofòbia entre la població ugandesa, com demostren les manifestacions que s'hi fan en suport de l'enduriment de la llei. El principal promotor de l'homofòbia a Uganda és en Martin Sempa, pastor de l'Església Pentecostal. Al seu lloc web s'hi poden llegir les raons per les quals impulsa aquesta persecució i cadascú pot jutjar per sí mateix el grau de deliri, odi i prejudicis que contenen.

D'altra banda, aquesta persecució homòfoba s'ha extès també a Kenya, país veí d'Uganda, on l'homosexualitat està prohibida i perseguida amb penes de presó i on s'estan fent "proves mèdiques" a gent sospitosa d'homosexualitat. Líders de grups religiosos, tant cristians com musulmans, estan incitant la població al linxament d'homosexuals, que en alguns casos han hagut de ser rescatats per la policia d'una gentada que volia cremar-los vius perquè es pensaven que anaven a celebrar un casament gai. A la segona ciutat del país, Mombasa, una acció homòfoba, batejada com a Operació "Gays Out", ha aconseguit tancar tots els locals d'ambient gai, cosa per la qual Lawrence Chai, del Consell Nacional d'Esglésies, s'ha felicitat tot dient: “Donem gràcies a Deu per salvar la nostra ciutat d'esdevenir la Sodoma i Gomorra de la nostra era".

Es pot seguir de més a prop l'evolució de la situació a la web de la Coalició de Gais i Lesbianes de Kenya, la qual ha demanat públicament la protecció del govern contra els linxaments en aquest comunicat que reproduim tot seguit.

L'Ajuntament de Barcelona ha iniciat la privatització del Centre d'Informació i Recursos per a les Dones, impulsant el que serà el seu nou model de gestió municipal: que els serveis deixin de ser prestats directament per treballadors municipals per a concedir-lo a empreses privades o associacions subcontractades. S'ha de fer notar que aquest cas en concret està sent impulsat per Elsa Blasco (regidora de Dones i Joventut pel grup ICV/EUiA). De fet el regidor d'ICV Ricard Gomà ha declarat dues vegades en reunions mantingudes amb la secció sindical a l'ajuntament de CGT que "desconeixia el cas", una manera simple de negar els problemes. Us reproduïm el manifest elaborat per la secció sindical de CGT a l'ajuntament de Barcelona.

Us reproduïm el pregó que s'hauria d'haver llegit a la inauguració de les Barraques de Tarragona d'aquest any (i que no es va poder llegir per culpa de l'aiguat). Es tracta d'un article crític i sarcàstic on l'autor "revisita" la vida i obra de Tecla, (anteriorment coneguda com a Santa Tecla). El seu autor és Jordi Martí i Font, que comenta com en ple any 2009 no s'ha publicat a cap web ni publicació de les comarques del Camp de Tarragona on publica normalment.

Hem rebut via el nostre formulari de publicació aquests acords sobre els drets laborals de les prostitutes, aprobats al darrer Congrés Confederal de la CGT (Màlaga, juny de 2009)

"DRETS LABORALS DE LES PROSTITUTES. LA PROSTITUCIO COM TREBALL

Volem manifestar en primer lloc que ens agradaria que les relacions de tot tipus entre els éssers humans no haguessin de veure's sotmeses a intercanvis comercials de cap tipus i que per tant el treball sexual no existís.

Ens agradaria que desapareguessin les relacions de treball sotmeses a les lleis del mercat i que deixessin lloc a l'autoorganització i la autogestió. Però mentrestant, vam necessitar drets que ens protegeixin enfront dels abusos del capital, ja que com bé consideren les companyes abolicionistes "la prostitució és el violent punt d'unió entre el patriarcat i el capitalisme".

Actualització 9 de setembre 08:02 hores. Hem rebut via el nostre formulari de publicació els acords sobre prostitució presos al darrer Congrés Confederal de la CGT (Màlaga, 2009).

Hem assistit, durant els últims dies, a una insistent campanya de pressió mediàtica, instigada pel diari El País, arran de la concentració de la prostitució al centre de Barcelona, en concret a la zona de las Rambles, barri del Raval, i voltants del mercat de la Boqueria. La campanya ha estat reforçada  amb la publicació d'unes sòrdides imatges de prostitutes i clients mig despullats entre les columnes del mercat de la Boqueria amb la intenció d'escandalitzar i crear més pressió. Sembla que el diari El País s'ha afegit ara a la funció que tradicionalment venia exercint La Vanguardia: constituir-se en altaveu de determinats gremis empresarials (sota l'eufemisme de societat civil) i mirar de dictar l'agenda en matèria de governabilitat de la ciutat de Barcelona.

A diferència d'altres vegades, en què el debat s'ha centrat en el tema de la prostitució en sí, si cal prohibir-la o si cal regularitzar-la d'alguna manera, el centre d'interès d'aquesta campanya d'escandalització s'ha focalitzat en el mal que la visibilització d'aquesta pràctica provoca a la imatge de la ciutat com a mercaderia turística. En comptes de discutir la conveniència o no de la prostitució, què representa per a la societat i per a la gent, majoritàriament dones, que s'hi dediquen, aquesta miserable campanya ve motivada pel fet que la pràctica de la prostitució a la vista de tothom pot fer minvar els beneficis que deixa aquesta màquina de fer diners que, per alguns, és el centre de Barcelona.

Ahir, 18 d’agost, en plena Festa Major, s’inaugurava a la Vila de Gràcia la “Plaça de les Dones del 36”, un espai llargament reivindicat des diversos col·lectius feministes i des del moviment veïnal i associatiu. Situat dins l’esforç democràtic de recuperació de la memòria històrica, l’homenatge a les dones que, des del front com a la rereguarda, van alçar-se contra el feixisme i van tenyir la causa republicana d’anhels – sovint traïts – d’emancipació femenina, no podia ser més just i oportú. Rarament és tan palès que la lluita de les anteriors generacions inspira i troba continuïtat en els combats d’avui per la justícia social i les llibertats. El record del sacrifici d’aquelles “dones del 36” hauria de ser, per tant, un reconeixement des del compromís. En poques paraules, és el que van dir les portaveus i organitzadores de l’acte, sota els aplaudiments d’una nombrosa assistència.

Per això mateix, resulta tan xocant la decisió municipal de transformar la Plaça en un espai tancat – “només als vespres o quan ja no hi hagi criatures”, s’explica confusament des del Districte de Gràcia. De fet, la Plaça esdevindria, amb les tanques metàl·liques que s’hi ha instal·lat, un espai d’ús reservat per als afortunats veïns que puguin ocupar els apartaments de nova construcció que l’envolten. Afortunats, car els preus més baixos – de compra, si us plau – freguen el mig milió d’euros, mentre que els “loft” més espaiosos s’enfilen fins al milió. Tot un afront, agreujat encara per la crisi que vivim, per als nombrosos joves de Gràcia que no poden accedir a un habitatge en el seu propi barri. I una contradicció flagrant amb els ideals de les dones del 36. Així, el seu nom esdevé un atret publicitari més, el puntet “rebel” que acaba de conferir el seu atractiu a un conjunt residencial exclusiu.

Enguany se celebren 40 anys de la revolta de Stonewall, precursora del moviment d'alliberament LGTB actual. La nit del 27 al 28 de juny de 1969 al bar Stonewall Inn de Nova York un grup de travestis, transexuals, gais i lesbianes, després d'anys d'haver-se d'amagar a la clandestinitat i l'anonimat van dir “prou de control policial”. La revolta de Stonewall va fer possible que sortíssim a l'esfera pública i que, d'aleshores ençà, el preu a la nostra llibertat el poséssim nosaltres.

Avui fa 40 anys, va començar al Greenwich Village de Nova York, l’actual moviment d’alliberament de lesbianes, gais, bisexuals i transexuals (LGTB); des d’aquella famosa revolta d’Stonewall, protagonitzada majoritàriament per les persones trans, les coses han canviat molt. Han canviat molt en alguns indrets. En altres l’homosexualitat i la transsexualitat, continuen perseguides sense que ni tan sols, s’hi interposin voluntats d'intervenció per part dels responsables polítics i les administracions pertinents.