El director general de Renault-Espanya, Jean Pierre Laurent, acaba de fer unes declaracions tot demanant més "flexibilitat" laboral i treballar "més per menys". D'això en diu "canviar el xip", alhora que ha lloat l'actitud "sensata" i "moderna" dels sindicats. L'objectiu de tot plegat és, segons aquest directiu empresarial, incrementar la productivitat. Aquestes declaracions, que les podria haver fet qualsevol altre representant de la patronal, arriben just abans de l'aprovació de la reforma laboral al Congrés dels Diputats, i després de saber-se que a França, on s'havia aprovat anys enrere la reducció generalitzada de la jornada laboral, a 35 hores setmanals, s'acaba d'ajornar dos anys l'edat de jubilació, passant dels 60 als 62.
En mig d'una crisi que, entre altres coses, presenta característiques de crisi de sobreproducció, amb unes empreses que no poden vendre el seu stock perquè el sistema econòmic és tan productiu que fabrica molt més del necessari, la solució que tornem a sentir, un cop més, es augmentar la productivitat; posar-se a fabricar encara més depressa més quantitat d'aquestes coses que no calen, com els automòbils de l'empresa Renault.
Si la productivitat augmenta contínuament per la innovació científica i tecnològica, això s'hauria de reflectir en la disminució generalitzada de la jornada laboral i en l'avançament de l'edat de jubilació. Si la productivitat augmenta, cada vegada cal treballar menys. Treballar tots per treballar menys (i no a l'inrevés). Això sí que seria canviar el xip. Però el director general de Renault-Espanya anomena "canviar el xip" a continuar aplicant el programa capitalista de sempre: augmentar la productivitat, pagar menys, allargar la jornada laboral de la gent que té feina i alhora mantenir una enorme massa de gent aturada. O sigui, continuar la fugida cap endavant que practica el sistema capitalista. Curiosa manera de "canviar el xip".
Ja fa temps que, analitzant aquestes qüestions, un seguit de gent va teoritzar sobre el rebuig al treball. Argumentaven que, precisament, aquest increment continu de productivitat permetria alliberar la gent de la necessitat de treballar a base de repartir la feina entre tothom, en comptes de tenir unes persones treballant cada cop més a canvi de menys (la "flexibilitat") i unes altres a l'atur. El següent article, publicat al periòdic Diagonal pels sociòlegs J. García i A. Riesco fa una repassada a les diferents propostes existents en aquest sentit: reducció de la jornada laboral, instauració d'una renda bàsica universal, la teoria del decreixement... Unes propostes que, lluny de perdre vigència a l'actual context, són més necessàries que mai.