Des del col·lectiu Crisi fem pública la intenció d'editar una nova publicació massiva pel 17 de març, coincidint amb el retorn de l'Enric. Així com la publicació Crisi del 17 de setembre va prioritzar la denuncia de la banca i la contextualització de la crisi sistèmica actual, aquesta nova edició volem que estigui més centrada en propostes concretes d'acció que puguem fer a la gent que vulgui començar a fer coses, per canviar la seva manera de viure i ser més lliures en relació al poder financer i polític. Una publicació en resum per aprofitar la oportunitat de transformació que significa la crisi.
Ens ha arribat al formulari de publicació aquest article d'Esther Vivas, publicat originalment a la revista Illacrua número 159, on l'autora repassa la trajectòria del moviment contra el deute extern dels últims deu anys a l'estat espanyol.
"L’any 1998 s’impulsava a Catalunya i a l’Estat espanyol la primera campanya contra el deute extern amb voluntat de masses. Es tractava de la campanya “Deute Extern, Deute Etern?” (Campanya DEDE) promoguda per quatre organitzacions catòliques: Carites, Justícia i Pau, Mans Unides i CONFER (Confederació de Religiosos), seguint la crida internacional de l’església catòlica a favor del perdó dels deutes coincidint amb l’arribada de l’any jubilar, any 2000. Avui fa deu anys del llançament d’aquesta primera campanya, però des d’aleshores ençà nous actors han aparegut en l’escenari de la protesta i les demandes realitzades han anat evolucionant.
Escric per informar-vos en primer lloc de quina és la meva situació legal a tres mesos des que vaig fer pública la meva acció d'insubmissió financera.
A data actual, el jutjat d'instrucció nº 29 de Barcelona, ha rebut quatre denúncies penals en contra meva, que m'han fet les següents entitats: La Caixa, Bancaja, Caixa Sabadell i Bankpime.
La crisi està posant en evidència, un cop més, que vivim en un comunisme de l'empresa, és a dir, que quan cal les empreses fan servir els recursos col.lectius per a sortir-se'n. Ara tenim l'episodi dels expedients de regulació d'ocupació (ERO) que suposen un xantatge en tota regla equiparable a la pirateria (la de debò: apoderar-se de vaixells al mar) o a la màfia dels segrestos: si no donem diners a poderoses indústries multinacionals, aquestes tanquen la factoria i se'n van a un altre lloc. És el que ens explica, entre altres coses, l'economista Albert Recio en aquest article publicat a "Observatorio internacional de la crisis".
Entrevista a Josep Garganté, delegat de CGT a Busos de Barcelona.
Les vagues dels conductors d'autobusos de l'empresa TMB van marcar el primer semestre d'aquest 2008 a Barcelona (us recordem que a Enfocant.net ja vam tractar el tema). El cas és que la vaga va finalitzar amb el compromís per part de l'empresa de reobrir la negociació del conveni i establir una borsa de 25 minuts de descans diaris. El Comitè de Descansos dels treballadors de TMB, organitzador de la vaga, va passar a dir-se Comitè de Conveni per vigilar la signatura i aplicació del mateix. Les últimes notícies que ens arriben d'aquest conflicte són preocupants: segons el comitè de conveni "es reanuda la negociació, la direcció pren dos ostatges i nega l'entrada a un conductor que va treballar l'estiu passat". Els dos ostatges dels que parla el comitè de convenis són en Saturnino Mercader, president del comitè d'empresa i Josep Garganté, delegat sindical, als que se'ls hi ha obert expedient sancionador molt greu pel cas d'unes gravacions anònimes on es destaparien pressumptes abussos d'autoritat per part de diversos càrrecs de l'empresa (més informació [pdf]). Davant de tot això, pensem que val la pena recordar l'entrevista realitzada per Vilaweb TV a Josep Garganté el passat mes d'abril. I us oferim també l'entrevista més actual que li va fer Àlex Tisminetzky i que ha estat publicada per Kaos en la Red.
Ens ha arribat al formulari de publicació aquest article, publicat originalment al diari "Público" el passat 15 de novembre de 2008. Els autors, Josep Maria Antentas i Esther Vivas, ens plantejen en aquest escrit un possible "full de ruta" contra la crisi a seguir per l'anomenat moviment alter-mundialista o antiglobalització.
"La crisi actual, una autèntica crisi sistèmica, financera, econòmica, social, ecològica, energètica i alimentària, arriba després d'un llarg període d'ascens de les resistències al neoliberalisme i de la crítica al capitalisme global, encara que marcat per les dificultats dels moviments populars per revertir una correlació de forces global molt desfavorable davant el capital. La crisi no ha fet res més que confirmar la pertinència d'una crítica radical a l'actual ordre de coses. Francament, el que sembla difícil avui no és ser anticapitalista, sinó no ser-ho, encara que òbviament els dirigents del G20, reunits fa uns dies, a Washington no ho vegin així.
"La crisi financera afecta als bancs i inversors de Repsol YPF, que pretenen vendre la seva part del pastís per tal de recollir diners procedents de Rússia. La Caixa i Sacyr Vallehermoso volen desprendre's de l'empresa i rentar-se les mans. Davant aquest fet que es va apropant, i quan a la petroquímica de Repsol a Tarragona encara fa pudor a cremat després de l'explosió en la planta d´oleofines que ha ferit a 12 treballadors el passat 20 de novembre , la Campanya d'Afectats per Repsol YPF ens pronunciem:
Fa temps que venim sentint polítics de tots colors dient-nos que, malgrat la crisi, aquest sistema econòmic és l'únic possible i, al mateix temps, es fa una crida contínua per què hi tinguem "confiança" ja que, diuen, la confiança és la base del sistema. Ens com si ens demanessin que tinguem fe en la rotació de la Terra. Una mica estrany tot plegat. I és que ens presenten l'economia capitalista com una mena de fenòmen natural i els estudis d'Economia com una ciència semblant a la física o la biologia. Tot d'experts parlen pels mitjans intentant explicar les causes de la crisi i com evolucionarà i, de vegades, l'afirmació més inteligible que arriben a fer és que "els propers mesos el banc central potser rebaixi els tipus d'interès un quart de punt" (?). I és que molts economistes juguen el trist paper de presentar com a ciència el que sovint és més aviat una justificació ideològica disfressada amb gràfiques i equacions. En aquest article que presentem, publicat originalment a Counterpunch, l'economista Sasan Fayazmanesh descriu aquest món d'"experts" que, en realitat, no saben res del que està passant.
Ens ha arribat via el formulari de publicació aquesta crida a la solidaritat amb els treballadors del CAEMIL (Centres Assistencials Emili Mira i López) de Santa Coloma de Gramenet, més conegut amb el nom de recinte Torribera. Aquests centres estan sotmesos a un procés de traspàs entre administracions, de la diputació cap a la Generalitat, que pot arribar a ser perjudicial pels treballadors, arribant fins i tot a un procés de privatització encoberta. És per això que els treballadors han endegat una campanya de recollida de signatures en solidaritat amb els treballadors d'aquests centres, que us reproduïm a l'article. Més informació.
El col·lectiu Crisi dóna inici a la Campanya per una vaga unitària d'usuaris i usuàries dels bancs.
Aquesta campanya sorgeix a partir de la crida a la acció que es va fer a la publicació Crisi i de les idees generades en l'espai de propostes dels fòrums de la seva pàgina web i de diverses propostes rebudes als correus electrònics del col·lectiu i de l'Enric Duran.
Des del col·lectiu 
Ens ha arribat al 
Companys i Companyes,
La crisi està posant en evidència, un cop més, que vivim en un comunisme de l'empresa, és a dir, que quan cal les empreses fan servir els recursos col.lectius per a sortir-se'n. Ara tenim l'episodi dels expedients de regulació d'ocupació (ERO) que suposen un xantatge en tota regla equiparable a la pirateria (la de debò: apoderar-se de vaixells al mar) o a la màfia dels segrestos: si no donem diners a poderoses indústries multinacionals, aquestes tanquen la factoria i se'n van a un altre lloc. És el que ens explica, entre altres coses, l'economista Albert Recio en aquest article publicat a "
Ens ha arribat al 
Us reproduïm la 
Fa temps que venim sentint polítics de tots colors dient-nos que, malgrat la crisi, aquest sistema econòmic és l'únic possible i, al mateix temps, es fa una crida contínua per què hi tinguem "confiança" ja que, diuen, la confiança és la base del sistema. Ens com si ens demanessin que tinguem fe en la rotació de la Terra. Una mica estrany tot plegat. I és que ens presenten l'economia capitalista com una mena de fenòmen natural i els estudis d'Economia com una ciència semblant a la física o la biologia. Tot d'experts parlen pels mitjans intentant explicar les causes de la crisi i com evolucionarà i, de vegades, l'afirmació més inteligible que arriben a fer és que "els propers mesos el banc central potser rebaixi els tipus d'interès un quart de punt" (?). I és que molts economistes juguen el trist paper de presentar com a ciència el que sovint és més aviat una justificació ideològica disfressada amb gràfiques i equacions. En aquest article que presentem, publicat originalment a 
Ens ha arribat via el 
El col·lectiu 