Ciència i tecnologia

Fa uns anys, els més vells se'n recordaran, quan van sorgir arreu del món els primers nodes de la xarxa indymedia, es va popularitzar l'eslogan "information wants to be free", la informació vol ser lliure. Potser ara hauríem de repescar aquest eslogan, davant els passos que s'estan donant per modificar la legislació vigent, donada l'extensió de l'ús dels mitjans electrònics per intercanviar i compartir informació, però també a la vegada de la cada cop més creixent utilització de dispositius (DRM) que penalitzen aquest intercanvi i control·len a l'usuari. És evident que segons qui resulti vencedor en aquest conflicte, podem fins i tot arribar a apropar-nos a l'escenari apuntat pel programador i defensor dels drets i llibertats digitals Richard Stallman al seu relat (de lectura molt recomanable) "El dret a llegir". El text que us reproduïm, escrit per la Fundación Via Libre i reproduït a la Haine, parla precisament del costat fosc dels llibres electrònics, com provaran de restringir el dret a còpia, però on també és possible que fins i tot control·lin què llegim...

Els companys de la revista l'Accent han traduït i publicat el següent article de Peter Bowditch, membre del Consell Australià contra el frau en la salut pública. Un article que mereix difusió, raó per la qual el reproduim. L'autor explica com l'homeopatia és una pseudociència els remeis de la qual, senzillament, no fan res.

En aquests temps en què, arran del negoci que han fet les farmacèutiques amb el cas de la grip aviària (entre d'altres), s'ha extès una justificada desconfiança contra la indústria del medicament, és important recordar que no per això tota alternativa s'ha de considerar automàticament com a vàlida. El rebuig i la denúncia de les pràctiques mercantils de la indústria mèdica i farmacèutica s'ha de fer des de l'esperit crític i amb proves i raonaments contrastats, mirant de no caure en miratges que no per alternatius han de ser necessàriament vàlids.

El Centre d'Estudis per la Pau JM Delàs ha presentat, com fa cada any, un informe sobre la despesa militar de l'Estat espanyol, despesa que no només comptabilitza el pressupost del ministeri de Defensa, sinó que es reparteix per diferents àmbits, com ara els crèdits per Recerca i Desenvolupament (R+D) a càrrec del ministeri d'Indústria. D'aquesta manera, es constata com la despesa militar total dobla el pressupost de Defensa.

És remarcable que una part d'aquesta despesa vagi destinada a investigació científica i tècnica d'aplicació militar, en un any que ha vist una retallada molt important en la inversió pública en investigació civil amb l'excusa de la crisi; retallada que ha desfermat la protesta d'un ampli sector d'investigadors que s'han trobat, de cop i volta, sense finançament i sense possibilitat de poder continuar la seva feina. Aquesta protesta s'ha visibilitzar a través d'una campanya que ha circulat per la blogosfera.

Al següent article, de Pere Ortega, un dels autors de l'informe del centre Delàs, s'analitza aquest retrocés en el finançament públic de la investigació científica civil davant de la inversió en R+D d'aplicació militar.

Durant aquest any es celebra el desè aniversari del projecte telemàtic sinDominio, en un context polític molt diferent a aquell que el va veure nèixer,  a nivell global i també dintre dels nostres ambients micropolítics originals. Durant aquests anys hem vist créixer i desenvolupar-se realitats polítiques noves o joves, tals com els col·lectius i les mobilitzacions contra la guerra global, contra la globalització neoliberal, i contra les aplicacions concretes dels seus dogmes, ja sigui per la defensa del dret a l'habitatge, per una cultura lliure, per la llibertat i la privacitat a la xarxa, etc.

Aquesta defensa d'allò comú i públic i contra la seva apropiació per part de les diverses manifestacions del capital, s'ha anat fent sovint mitjançant una xarxa difusa, flexible,  lluny de les velles ideologies de la contestació en retrocés (malgrat que mai acaben de morir-se), en perpetu moviment i canvi. El projecte sinDominio ha jugat el seu paper en aquests moviments, sent els primers en apostar per l'autogestió telemàtica a l'estat espanyol, sense distincions entre administradors i usuaris; oferint les eines per a la coordinació de moltes lluites, informant amb els seus mitjans telemàtics de les diverses lluites que s'han anat realitzant, mitjançant les diverses edicions de l'Agencia en Construcción Permanente fins que van passar el testimoni als companys d'Indymedia Madrid. Coses que ara veiem com normals (funcionament via llistes de correu, utiliització de gestors dinàmics de continguts per fer pàgines web dinàmiques, el programari lliure) van ser eines que van ser utilitzades per primer cop en l'àmbit dels moviments socials per sinDominio. Enfocant.net és un projecte que se sent molt proper a sinDominio.

Us reproduïm el text "No es pot dir que deu anys no són res", el·laborat pel company Roxu i enviat a l'assemblea permanent de sinDominio.

En aquests temps de grips, pandèmies i monjes escèptiques, mentre  Obama vol implantar un sistema de salut nou -se suposa que més públic i més per tothom- als EUA, mentre a la Unió Europea es manté encara gairebé intacte el programa privatitzador sobre els serveis públics, tot i que de manera més discreta que fa uns anys, trobem de molt interés aquest text de Vicenç Navarro sobre els determinants socials de la salut.

En aquest text l'autor analitza quins són els condicionants de la salut ja sigui a les poblacions dels països desenvolupats com a la d'aquells en via de desenvolupament i com aquests condicionats han estat afectats per les polítiques neoliberals, i de quina manera ha anat afectant a les diferents classes socials.

Us reproduïm també l'introducció al text realitzada pels companys de La Fàbrica, autors de la traducció al català.

En aquests temps d'informes encarregats pel govern tripartit de la Generalitat que es podrien arribar a considerar escandalosos pel seu cost econòmic i pel seu poc contingut real, ens trobem amb aquest comunicat de la plataforma Som Lo Que Sembrem, on es denuncia precisament els informes sobre la qüestió dels transgènics elaborats pel CAPCIT, Consell Assessor del Parlament sobre Ciència i Tecnologia. En principi aquest Consell Assessor, format per polítics però també per científics reputats, hauria de "coordinar tota la informació i l'assessorament en matèria científica i tècnica que necessita el Parlament de Catalunya", segons cita el web del Parlament.

Doncs com a mínm semblaria que incompleix greument el primer punt ("coordinar tota la informació"), donat que, segons denuncia la citada plataforma,  als informes presentats sobre la qüestió dels transgènics ni es cita ni s'ha demanat l'opinió ni de Som Lo Que Sembrem, ni de cap de les veus contràries (també científiques) contra l'extensió d'aquest tipus de cultius. Sembla que més que informar la seva funció seria la de justificar. Us reproduïm el comunicat sobre la qüestió de la plataforma antitransgènics.

La grip porcina, que va passar a dir-se grip nova i finalment grip A per qüestions d'imatge comercial de la indústria càrnica, sembla que tingui una virulència mèdica i una altra de mediàtica ben diferents. De ser notícia diària de portada ha passat a ser gairebé inexistent però pel camí s'han pogut aclarir algunes qüestions: la principal és que la seva mortalitat és molt inferior a la de la grip tradicional, i no recordem que mai de la vida una mort per grip estacional fos notícia de portada als diaris. L'altra qüestió que ha quedat també clara és que els laboratoris farmacèutics juguen un paper molt important en tota aquesta història. De moment, faran molta caixa. Perquè s'acosten les dates per començar a vacunar, i aquestes vacunes no són precisament barates, a part de que ens podem preguntar perquè coses tan essencials per la salut col.lectiva han d'estar sota el control d'empreses privades. S'estan alçant veus contràries a aquesta política sanitària que no deixa clara la frontera entre la necessitat mèdica i els guanys de grans empreses multinacionals amb gran capacitat d'influència en governs i institucions sanitàries. Una d'aquestes veus és la de la doctora Teresa Forcades, a la qual podem veure en el següent vídeo.

CAMPANAS POR LA GRIPE A from ALISH on Vimeo.

Els dies 9, 10, 11 i 12 d'octubre tindrà lloc la desena edició del Hackmeeting, que enguany se celebra al CSO Patio Maravillas de Madrid. El Hackmeeting és una trobada itinerant que es va celebrar per primera vegada a Barcelona, a l'antic CSO Les Naus de Gràcia.  Un hackmeeting és una trobada lliure i autogestionada que gira al voltant de les noves tecnologies, les seves implicacions socials, la lliure circulació de coneixements i tècniques, la privacitat, la creació col.lectiva, el conflicte telemàtic... En definitiva, tracta de la tecnologia informàtica i les implicacions socials i polítiques que té el seu desenvolupament: des de com defensar la nostra privacitat fins a com oposar-se a la privatització del coneixement.

Davant la inminent sortida de Windows 7, el nou sistema operatiu de Microsoft, la FSF (Free Software Foundation), una de les principals impulsores del software lliure, ha llançat una campanya anomenada Windows7sins, en un joc de paraules entre els set pecats capitals i el nom del nou sistema operatiu. A la campanya, es fa una repassada de les principals característiques que, a parer de la FSF, fan indesitjable l'ús de Windows 7: el fet de ser software privatiu amb tot el que això comporta pel que fa a l'ús de llicències restrictives i patents que privatitzen i controlen el coneixement; les polítiques de Microsoft adreçades a implantar el seu monopoli: venda d'ordinadors amb windows preinstal.lat, contractes amb les administracions, intromissió als sistemes educatius per a identificar ensenyament de la informàtica amb aprenentatge de Windows i Office, menyspreu dels estàndars oberts; l'amenaça a la privacitat dels ususaris, que es veuen exposats a la inspecció del contingut del seu disc dur; les restriccions en la capacitat de copiar i reproduir arxius multimèdia, en connivència amb la indústria de l'entreteniment audiovisual...etc.

La setmana passada Google va anunciar al seu blog el llançament d'un nou sistema operatiu: Chrome OS, un sistema que correria sobre un kernel Linux i que funcionaria amb el mecanisme basat en l'anomenat Cloud Computing, és a dir, l'ordinador esdevé una mena de terminal tonta que únicament tindria un navegador, i totes les aplicacions, els programes i probablement els arxius, estarien a la xarxa. Això ha aixecat algunes veus crítiques, principalment les d'aquells que estan en contra dels monopolis informàtics, i també les d'aquells que veuen en aquesta jugada un perill contra la privacitat dels usuaris. Us reproduïm dos textos sobre la qüestió: el primer de César Córcoles, aparegut al seu blog. I un altre, un article críptic però molt suggerent, escrit per David de Ugarte i reproduït per Kaosenlared.