Inici / Blogs
Blogs
Trenta anys de la legalització de la primera associació LGTB
Us reproduïm aquest article publicat al num 141 del periòdic Diagonal aquest passat 13 de gener de 2011.
El 16 de juliol de 1980 va ser legalitzat el Front d’Alliberament Gai de Catalunya, el primer grup de lesbianes, gais, transexuals i bisexuales (LGTB) de l'Estat espanyol. Memòria històrica: un any abans es va derolgar la llei de perillositat social.
Amb l'arribada dels anys ‘80, les organitzacions de lesbianes, gais, transexuals i bisexuals (LGTB) deixaven d'actuar en la clandestinitat. La primera a obtenir reconeixement oficial va ser el Front d’Alliberament Gai de Catalunya que veia reconeguda oficialment la seva tasca antirrepresiva i pels drets de gais i lesbianes que realitzava des de l'any 1975. La resolució va arribar després del recurs administratiu interposat pel FAGC davant la negativa de legalitzar l'entitat per la via política del ministre de Governació d'Adolfo Suárez (UCD), Juan José Rosón. “La legalització del FAGC era un dels nostres dos principals objectius com a organització, al costat de la derogació de la Llei de Perillositat i Rehabilitació Social, que permetia perseguir legalment a homosexuals sota la dictadura feixista encapçalada per Francisco Franco, fet que es va aconseguir l'any 1979. Ambdós van ser motiu de sengles campanyes de sensibilització”, afirma Armand de Fluvià, històric del moviment LGTB català i fundador del FAGC.
CatalunyaCaixa: Dipòsit 100% Natural... o Criminal?
Blog de Jordi Martí i Font
“El 2010 el preu del sucre es va incrementar un 61,3% i previsiblement seguirà creixent perquè, entre altres motius, la demanda és superior a la producció. El consum de cafè continuarà creixent i, segons tots els experts, la recessió actual hi tindrà un impacte mínim. El consum de blat de moro també continuarà en ascens per causa de la demanda per al consum humà i de la seva utilització per a la producció de biocombustibles”.
Què us sembla? Un fragment d'article d'un d'aquests diaris de premsa groga de color salmó? Un trosset, pescat al vol, d'algun discurs poc profund d'algun dirigent ja sigui del FMI o de l'OMC? El locutor de “Valor afegit” o un qualsevol d'Intereconomía traduït al català? La mínima expressió de les mentides mundials en alimentació en la veu d'algun presentador d'un programa de debat seriós a la Teletrès? O el començament de la classe d'un professor d'Economia d'ESADE o de la Ramon Llull?
Res de tot això sinó tot el contrari.
Un enemic del poble: Joan Salvat-Papasseit
Blog de Jordi Martí Font
Estem faltats de memòria o senzillament, no en fem prou ús. Ho ignorem gairebé tot, a nivell col·lectiu, del que vam estar, dels referents que teníem i de què va passar que ens pugui servir per encarar el que ens ve a sobre. O potser és desconeixement infinit, no ho sé. Però no, que a cada institut hi ha un mestre o una mestra que ens en parla i ens diu qui era i què feia aquest i l'altre i ell també. Sí que en sabem, pels llibres de text; sí que en sabem, de la seva importància, però tampoc hem de pretendre que qui mana ens doni tota la formació necessària per a l'alliberament, ens cal buscar-la i construir-la. I dins d'ella, ell n'és una peça clau, la clau de volta m'atreviria a dir. Tot i això, feia massa anys que el nostre poeta, català avançat, avantguardista, anarquista, socialista i independentista, humà davant de tot, l'home entusiasta, Salvat-Papasseit, restava desaparegut de les nostres llistes de coses recordables, rellegibles i reescoltables. I així ens va: l'Ovidi, Pedrolo, Capmany, Fuster, Salvat... Massa oblidats, massa semblances entre ells, massa factors que ens porten a malpensar de totes elles i de tos ells, dels altres.
Avui les pensions, demà tot i més
Blog de Jordi Martí Font
Les diverses mesures de reforma del sistema públic de pensions adoptades pel govern del PSOE amb l’acord de CCOO-UGT i les diverses patronals és una estafa social a totes les persones que llegiu això i a totes les que no ho llegiran però també les patiran. Si vingués sol podríem dir que el que passa és que aquesta part de la protecció social establerta per l’anomenat «estat del benestar» sobrava (que és mentida) o que era insuportable per al conjunt del sistema (que és mentida per partida doble). Però aquest robatori no ha vingut sol ni ha estat el darrer.
Contaminació consentida a les costes tarragonines. Documentant la impunitat ambiental corporativa
Blog de Marc Gavaldà
Article publicat originalment al Quadern d'Illacrua distribuït amb el setmanari la Directa nº 216
Les darreres taques consecutives de petroli que han surat aquestes setmanes per la Costa Daurada, posa en relleu les relacions de poder al Camp de Tarragona. Mentre la poderosa corporació Repsol-YPF, s´espolsa sistemàticament les responsabilitats dels delictes ambientals amb destra capacitat de maniobra, els ajuntaments costaners, que viuen abocats al turisme i poc en guanyen d´una activitat tan inflamable i contaminant, deixen anar tímides llàgrimes de cocodril sabent-se incapaços d´aturar els plans operatius de la petroliera.
El nou escenari catalanista
Blog de Raimundo Viejo Viñas
(Article publicat al diari Público el dia 22 de febrer de 2011, pàgina 5.)
Els projectes polítics han de proposar solucions institucionalment viables
Des del moment que la Plataforma pel Dret de Decidir va convocar la manifestació del 18-F fins a la històrica jornada del 10-J, passant per les rondes de consultes, hem assistit a una nova onada de mobilitzacions catalanista. Com a efectes destaquen una reactivació i recomposició interna de les xarxes catalanistes, una important renovació del discurs i la incorporació d’una nova generació. L’escenari postelectoral, però, és de crisi i recomposició de forces a dins del catalanisme. Les declaracions recents dels Pujol (pare i fill), el fet de si Mas anirà a votar el 10-A, els posicionaments dels partits independentistes cap a les municipals o la proposta d’organitzar un referendum són indicadors clars d’aquest canvi d’escenari.
La cosa va de... TV3 al País Valencià
Blog de Jordi Martí Font
La cosa va de deixar sense possibilitat de paraula qui no pensi com jo.
La cosa va de fer impossible cap referent culte i alhora popular de la llengua que parla la gent d'una determinada regió de la terra.
La cosa va de deixar sense veu qui encara en té.
La cosa va de trencar la cara a qui gosi plantar cara i de fer-li impossible, econòmicament parlant, l'oposició.
La cosa va de semblar tan innegablement part del món que administren que no calgui ningú més que ells per manar i que manin a perpetuïtat.
La cosa va de tenir aliment mental només d'una banda si és que alguna cosa aporta de trellat la dreta rància que ens governa.
Participació i democràcia
Article de Raimundo Viejo Viñas publicat a la secció opinió del diari Público, el 20 de gener de 2011, pàg. 5 (Opinió)
L’organigrama del nou govern de la Generalitat no deixa lloc a cap dubte: s’imposen les tesis neoliberals d’un equip reduït a la mínima expressió. La reorganització situa l’executiu davant una legislatura orientada clarament a la dreta, pensada per facilitar la retallada de la despesa pública i ho fa començant per aquelles classes socials més furiosament perjudicades per la crisi. Les àrees importants per assegurar una democràcia de qualitat --com són la igualtat de gènere, el mediambient o la participació ciutadana, per assenyalar-ne algunes-- s’han vist suprimides o bé desfigurades.
Caminant per la Transició. Municipis que transiten cap a una societat post-petroli
Blog de Marc Gavaldà
La perillosa combinació dels efectes del peak oil, o esgotament del petroli, amb els efectes del canvi climàtic preocupa cada cop més a moviments veinals d´arreu del planeta. A través de mecanismes participatius, una xarxa de pobles europeus intervenen als municipis per a posar en marxa un “full de ruta” cap a la independència energètica. En pocs anys, la idea s´escampa, perquè “sempre seràs benvingut a Transition Town”.
Televisió en temps de crisi: l'enemic a casa
Blog de Jordi Martí i Font
Plens de somnis i maletes, caminem cap als indrets més allunyats de la nostra geografia per endinsar-nos pacientment en coves i paranys parats. Somrients ens diuen que serem nosaltres qui serà protagonista de la nostra pròpia vida i sabem que són mentides però sona tan bé, dringa tan harmoniosament la seva veu a les nostres orelles que no ens volem creure que tot són mentiders i els escoltem i somiem amb elles i ells.