Raimundo Viejo Viñas
La segona transició era això
Blog de Raimundo Viejo Viñas.
Les retallades anunciades per Rajoy agreujaran la recessió fins a 2013”: així titulava El País el paquet de mesures amb el qual s’inicia el protectorat econòmic imperial de la UE i els mercats. El titular podria haver estat un altre no menys consistent i corejat: “No és una crisi! És una estafa!”. Al cap i a la fi, estem assistint a la pitjor operació d’extorsió que hàgim conegut.
La universitat sura... o va a la deriva?
Blog de Raimundo Viejo Viñas
Carta oberta de la Plataforma de Professors Associats de la UB
El col·lectiu de professors associats de la Universitat de Barcelona volem expressar el nostre profund malestar per les manifestacions del nostre vicerector de professorat, el senyor Manuel Viladevall, en entrevista apareguda al diari el Mundo el passat 22 de gener.
En aquesta entrevista es llegeix literalment que, en l’actual situació de retallades, "els professors associats s’han convertit en un molest polissó". Dir que -seguim citant- "aproximadament 2.500 associats amb què compta [la UB] i que representen prop del 50% del total de professors" són un molest polissó, dir que la meitat del personal docent és un problema, demostra que la universitat viu una crisi de model i de lideratge. No aprofundirem en les causes d’aquesta crisi ni en les formes que adopta. Qui tingui curiositat, pot llegir l’anàlisi de José Luis Pardo titulat 'El conocimiento líquido', recollit a Nunca fue tan bella la basura, 2010; o els d'Antonio Valdecantos, 'Bolonia a destiempo' i 'Reforma universitaria y libertad intelectual', ambdós apareguts a la xarxa l’any 2009.
La revolta de la universitat precària
Blog de Raimundo Viejo Viñas
Article escrit a quatre mans amb Carles Delclos i publicat originalment a la revista Diagonal nº 162.
Les mobilitzacions del 17N es troben al centre del conflicte en que avui es dirimeix el model de societat: d'una banda, una variant de capitalisme basat en el coneixement; de l'altra, un intel·lecte col·lectiu productor del comú. En les universitats es va desplegar una gran diversitat tàctica que va anar des de les més modestes accions simbòliques fins a la vaga i total paràlisi de no pocs centres. Es tracta de la primera gran ruptura contra el comandament neoliberal en la universitat des de les lluites contra el Pla Bolonya. Ens trobem davant dos bàndols enfrontats en pugna per definir la societat del coneixement: d'una banda, el bàndol neoliberal; i de l'altra, la universitat precària.
Agonisme i antagonisme
Blog de Raimundo Viejo Viñas
[ nota: En aquests dies de tanta activitat resulta especialment difícil mantenir un ritme de traducció adequat. Vull agrair a Ricard Ribera i Arnau Mallol el seu esforç per traduir les meves paraules i fer que la meva veu també parli la llengua d'aquesta terra d'adopció des de la que escric ]
Traducció al català de Ricard Ribera
Després de l’èxit del divendres recuperant la plaça i la victòria del Barça aquesta nit [nota d'Enfocant, publicat originàriament el passat 8 de juny] , els interrogants dels últims dies tornen a dibuixar-se a l’horitzó immediat: I ara què? Com seguir? Com anar més enllà de les acampades un cop s’ha demostrat que només a la multitud correspon decidir quan i com s’organitza l’àgora? Com no deixar-se arrossegar per una deriva centrípeta, autorreferencial, de l’assemblea? Com seguir ampliant les bases socials implicades en el moviment? Com aconseguir que no col·lapsi per falta d’objectius (o per excés dels mateixos)?
Fi del cicle independentista: les CUP i les derives després del 15M
Blog de Raimundo Viejo Viñas
Traducció de l'Arnau Mallol (gràcies!)
Fa uns dies, en Roger Palà va publicar en el seu bloc un Decàleg per a independentistes #indignats , molt recomanable per aquells que, des de l'independentisme, vulguin reflexionar de manera crítica i intel·ligent. En el seu post, el periodista del setmanari Directa apuntava bones raons sobre les dificultats que l'independentisme ha tingut per comprendre i desenvolupar sinergies amb el 15M. I la veritat és que la cosa no ha estat per menys.
L'onada de la dignitat arran del 15-M
Blog de Raimundo Viejo Viñas
Article publicat a l'edició catalana de Público, 3 de juny de 2011, pàg. 5
El 15M ja és tot un esdeveniment. Lluny de quedar-se en l'anècdota electoral a la qual es volia reduir mediàticament, el cicle de mobilitzacions ha sabut (1) transcendir l'obertura de la finestra d'oportunitat que se li va obrir amb les eleccions, (2) organitzar-se autònomament de manera dinàmica, reticular i cibernètica, i fins i tot (3) guanyar la seva particular batalla per la instauració d'un àgora metropolitana contra les forces del "ordre" (és a dir contra els partidaris de limitar la democràcia a la seva variant representativa liberal).
Els Consells Autònoms Municipals (CAM)
Blog de Raimundo Viejo Viñas
Traducció Arnau Mallol. Original en castellà.
El concepte m'arriba de l'Acampada de Sants, on m'expliquen, va sorgir una veu espontània d'entre la multitud. Així funcionen les coses aquests dies: una potència creativa desbordant s'apodera dels participants al moviment. Les idees de no són de ningú i són de tots: omnia sunt communia! Les que es llegeixin aquí no són més que rekombinacions personals, conjunturals, a l'espera del seu encaix en els espais del comú (en això estem).
Notes roges, arran del 15
Blog de Raimundo Viejo Viñas
Jorge Moruno i Raimundo Viejo
Traducció Arnau Mallol
Van haver de passar quasi 100 anys des de la Revolució Industrial per a que el concepte “era industrial” expressat per l'historiador Arnold Toynbee comencés a popularitzar-se. El moviment 15M és un exemple de la manera en que s'expressa el descontentament contemporani; postindustrial. El que està per veure, en els millors dels casos, és la manera d'articular noves formes organitzatives. Primer ha arribat el procés d'alliberament cognitiu i l'impacte emocional provocat per la manifestació del diumenge i l'inici de l'acampada. Després, ha continuat la desobediència, l'apoderament col·lectiu que invalida la naturalització de l'obediència al comandament.
Per què els federalistes (autònoms) hauríem de votar (i votar si) en les consultes sobiranistes?
Blog de Raimundo Viejo Viñas.
(Work in progress, us reproduïm, un pel corregida, la versió 0.1 traduïda per Ibai. Recomanem consultar l'original per tal de trobar noves versions).
Ho confesso: sóc federalista (no estatista, sinó "autònom" o "llibertari" per més precisió) i he votat que SÍ a la consulta del 10A. Més encara, no crec que qui hagi incorregut en cap contradicció sigui jo ("un secessionista no independentista"), sinó, contràriament, aquells, que per una banda, neguen al projecte federal l'exigència de la ruptura constituent, i , per l'altra, els qui s'aferren a una "independència" que no és més que un ideologema, un vestigi de l'obsoleta sobirania moderna.
El nou escenari catalanista
Blog de Raimundo Viejo Viñas
(Article publicat al diari Público el dia 22 de febrer de 2011, pàgina 5.)
Els projectes polítics han de proposar solucions institucionalment viables
Des del moment que la Plataforma pel Dret de Decidir va convocar la manifestació del 18-F fins a la històrica jornada del 10-J, passant per les rondes de consultes, hem assistit a una nova onada de mobilitzacions catalanista. Com a efectes destaquen una reactivació i recomposició interna de les xarxes catalanistes, una important renovació del discurs i la incorporació d’una nova generació. L’escenari postelectoral, però, és de crisi i recomposició de forces a dins del catalanisme. Les declaracions recents dels Pujol (pare i fill), el fet de si Mas anirà a votar el 10-A, els posicionaments dels partits independentistes cap a les municipals o la proposta d’organitzar un referendum són indicadors clars d’aquest canvi d’escenari.