Blogs

Blog de Jordi Martí Font

65 anys després del 15 de maig de 1948, quan prop de 750.000 palestins i palestines van començar el seu èxode, expulsats del seu lloc en el món, els amos ho han volgut celebrar. I no alguns dels amos sinó totes i tots els amos: els qui ens fan fora de casa, les que ens contracten sense contracte, els qui ens neguen la sanitat, les que especulen amb drets bàsics, els qui ens neguen qualsevol possibilitat de futur, les que ens torturen i ens acusen falsament, els que ens malmeten la vida, les quer envien robots pegadors a rebentar-nos el cap quan no els obeïm... És així que els amos i les ames de sempre celebren la “naqba”, el dia de la “destrucció” del poble palestí. Alhora que commemoren la “naqba”, però, se'n foten del nostre propi 15M, del de fa dos anys, quan centenars de milers de persones van prendre les places i espais públics d'aquest país i d'altres fartes de lladres i xoriços, d'amos i d'ames. Era només el començament d'un dels moviments populars més importants i transcendents d'aquest tros de segle XXI que fins ara hem transitat, bàsic per entendre l'actual cicle de lluites socials als Països Catalans o almenys entendre'n les seves actuals formes, i és per això que la celebració dels amos té alhora una important quantitat d'ironia i fins i tot de cinisme en dir-nos a la cara amb un ampli somriure que ells continuen manant.

Blog de Jordi Martí Font

Fa unes setmanes, vam ser al País Basc una colla de catalans i catalanes convidats per una colla de basques i bascos que volien tirar endavant un procés de desobediència independentista inspirat en part en les consultes sobre la independència que la majoria de localitats de les quatre províncies catalunyeses vam fer fa uns mesos. A mi em va tocar fer una xerrada al Koldo Mitxelena, un espai cultural a Donosti impressionant, junt amb Josep Manel Ximenis, per explicar-hi el procés independentista dels Països Catalans, la confluència entre l'esquerra independentista i els moviments socials en àmplies trobades d'unitat popular, etc.; ah, i el procés de consultes sobre la independència inaugurat a Arenys de Munt el 13 de setembre del 2009, que va explicar a fons Ximenis.

Blog de Jordi Martí Font

Toca-li els nassos, toca-li, però tingues clar que no reaccionarà. Ni et notarà. Ets massa poc rica perquè et noti; rica de diners, vull dir. I si li toques, fes-ho amb força, pessiga-li fins que se senti el seu crit de dolor i de ràbia. Que la molèstia que li provoques voli per tot Londres, d'una punta a l'altra de la ciutat, que reboti per les estacions de metro i faci caure la pols dels semàfors. Que arribi fins a Chicago, Buenos Aires o Santiago de Chile, que hi arribi el seu crit i provoqui el goig dels nostres morts, d'aquells entre els que no eren seus que van torturar fins a l'extenuació, segons ella, “per la democràcia”. Torturats en el cos, torturats per la gana provocada com a forma d'acumular diners i més diners en cada cop menys mans.

Blog de Jordi Martí Font

A les 11 del matí d'aquest diumenge 7 d'abril del 2013, s'ha mort l'Àngels Rodríguez, companya i ànima de mil coses dins dels mons anarcosindicalistes aquests que transitem i on vivim algunes i algunes. El càncer contra que lluitava li ha guanyat la partida. L'Àngels no era cap cara amable ni una dona suau de tracte a primera vista però sí que es mostrava com una magnífica persona, bona fins a l'extenuació quan la tractaves més, però que no aguantava de cap de les maneres els capellans ni els qui es neguen a pensar i només repeteixen tòpics, més quan aquests es disfressaven de llibertaris. I suposo que per això ens enteníem tan bé en moltes coses, tot i que la nostra relació personal va ser escadussera i concreta, sotmesa majoritàriament a projectes seus en què em feia participar i que jo acceptava per complaença mútua. De fet ens vam conèixer una mica més a partir d'una editorial que jo vaig escriure a un "Catalunya" en què jo l'atacava durament perquè havia llençat una revista a la brossa perquè incloïa la paraula "Nadal" a la portada. El debat i la controvèrsia ens va apropar i ens va fer còmplices en moltes discussions més, tot i que per sort mai no vam estar d'acord en gairebé res. Això sí, coincidíem en pràcticament tot.

Blog de Jordi Martí Font

 “Avant, fills del poble, no més amargures,

no més opressió que la vida ens consum:

no més esclavatge ni antigues negrures,

fora tenebres que brilli la llum!”

Ho escrigué a començament del segle XX l’anarquista Josep Mas Gomeri com a versió  catalana de “Fills del poble”, l’himne llibertari que les treballadores i treballadors catalans cantaven en castellà majoritàriament. De la mateixa manera, a finals del mateix segle, quan alguns escoltàvem punk, hardcore, ska i la música en general que ens agradava, l’escoltàvem sempre en anglès, castellà i una mica en basc. Ningú no tocava la nostra música en català, i menys hi experimentava res que no fos repetir clixés pop predeterminats que sempre sonaven millor en les llengües originals. Nosaltres també tocàvem i fèiem invents però anàvem fent, sense pressa ni pausa però sense cansar-nos tampoc. Érem Llunàtics i ells eren Obrint Pas, uns xavals que tocaven pop i que vam conèixer primer en disc, en un “Tirant” d’aquells, i després en concert al Casal Popular de València. Com que això ja ho he explicat en un altre indret, no insisteixo ara.

Blog de Jordi Martí Font

M'imagino el viatge a Rochdale del Josep Maria Rendé, Rendé i Ventosa, des de l'Espluga de Francolí, als Països Catalans. I me l'imagino perquè mai no va passar, tot el contrari, més que els cossos van ser les idees les que es van desplaçar en paper escrit fins a la Conca de Barberà i van fer possible que allà es fundés un celler cooperatiu com ja havia passat a Barberà de la Conca anys abans, el primer, diuen. El mateix camí que, desobeint les normes anarquistes triades en congressos per a especialistes de les normes i els “estatuts”, van fundar els anarquistes del Priorat a cada un dels pobles on es van poder organitzar, que van ser molts.

Blog de Jordi Martí Font

Les notícies no deixen de sentir-se dia sí i dia també. Les quatre províncies que responen al nom de Comunitat Autònoma de Catalunya han emprès el camí que els podria portar a esdevenir un nou estat de la Unió Europea en un període relativament breu de temps. I dic de la Unió Europea perquè aquesta serà, segons l'Artur Mas, la pregunta que s'inclourà en la consulta que suposadament es podria fer en la propera legislatura en aquest tros dels Països Catalans. Accelerar la història és una de les formes de dominació que les dretes mundials tenen per mantenir el seu control damunt la realitat del present, que ells sempre qualifiquen com de l'”única possible”. I segons ells, CyU, l'única possibilitat d'alliberament nacional passa per tenir un estat propi (propi d'ells, és clar), que inclogui la regió espanyola de la Comunitat Autònoma Catalana (CAC) i que s'inclogui dins de l'estructura depredadoira de la Unió Europea (UE).

Blog de Jordi Martí Font

Per a caminar

i per a mostrar,

roges intenses les ungles,

per sentir-los,

i rebre-hi l'impacte

de petons i carícies

quan no són només

recorreguts inerts per la pell.

Blog de Jordi Martí Font, membre de la CUP de Tarragona

Entre la gent que encara només llegeix "La Vanguardia" per informar-se, que només mira TV3 o escolta Rac1 o Catalunya Ràdio, s'estén la brama que els de les CUP ja no ens entenem entre nosaltres i que ja pintem aires de nou tripartit. I quan diuen tripartit es refereixen a desastre intern, desestructura externa i no saber mai què passarà demà. Són bons explicant mentides que munts d'illetrats que no llegeixen ni escolten ni tan sols parlen repeteixen com a lloros. Cal deixar de ser lloros i com a mínim pensar i triar, sinó ja sabem a quin relat d'ordre (per tant de desordre social) ens portaran els de cal Godó. Els qui em pregunten i insinuen i diuen i retreuen és evident que són gent que no llegeix o que si ho fa té molt mala intenció. Perquè res del que va passar el 23 de gener del 2013 al Parlament de les quatre províncies per part de les CUP s'havia deixat de discutir, parlar i dit en veu alta mil i un cops.